Tramas de Boghes - 21 novembre 2026 - Associazione Terra Mea
Programma di sala
Nell’ambito della rassegna “Voci di Terra e di Montagna”, l’Associazione Culturale Terra Mea vi invita per un suggestivo itinerario musicale ed etnolinguistico che vede protagonisti il Coro Polifonico Algherese e il Coro Terra Mea. Il concerto si propone come una testimonianza della ricchezza culturale dei territori a tutela delle lingue minoritarie. Attraverso intrecci polifonici, melodie storiche e brani tradizionali in sardo e in altre parlate storiche del Mediterraneo, i due cori offrono al pubblico un’esperienza d’ascolto unica, dove la musica si fa custode della memoria, ponte tra le comunità e celebrazione dell’inclusione linguistica.
Il progetto è realizzato con il supporto dell’Ersu di Cagliari.
sabato 21 novembre 2026
Cagliari, Chiesa di San Lucifero
Coro Polifonico Algherese
Direttore: Ugo Spanu
Direttrice: Maria Gabriella Mura
Coro Terra Mea
Direttore: Tobia Tuveri
Di seguito il repertorio. Clicca sui titoli per leggere il testo
-
Su rosariu (Terra Mea)
Canto tradizionale. Arrangiamento per coro e armonizzazione di Giampaolo Mele
Amadu semper siat su numen de Zesus e de Maria.
Laudemus pius e pius su numen de Maria e de Zesus.
E laudadu su Re nostru Zesus sacramentau. Depimus cuntemplare sos mistèrios a gloria ’e Zesus e Maria in penitenzia ’e sos peccados nostros.
Deus ti salvet Maria prena de grassia;
su Segnore est chin tecus; beneitta ses tue intr’e tottu sas feminas e beneittu est su fruttu ’e sas intragnas tuas Zesus.
Santa Maria, mama ’e Deus preca pro nois atteros peccadores,
commo e in s’ora de sa morte nostra, amen Zesus.
Babbu nostru ch’istas in sos chelos,
santificau siat su numene tuo benzat a nois su regnu tuo fatta siat sa voluntade tua
comente in su chelu gasi in sa terra; su pane nostru ’e dònnia die dae nollu òje, perdona nois,
gasi nois perdonamus sos peidores nostros, prus non lesses nos rughere in tentassione ma libera nos a malo amen Zesus.
Amadu semper siat; su numen de Zesus e de Maria. -
A la Madonina del Vaiolét (Terra Mea)
A la Madonina del Vaiolét - (L. Canori, adat. I. Defrancesco)
Bèla Madonina da le grazie più care,
nòscia valenta mare con noi usa pietà.Pietà de nòsc errores, de nòsce debolesse
de chel che no ge volesse per respetar tò dolor.Sora dute le stele Signore Dio te a soleva e da lassù tu governe la guèra eterna col pecià.
-
Carezze (Terra Mea)
di Marco Maiero
C'era il temporale,
poco autunno, poi la neve;
carezze del domani,
di un'ora troppo breve.
C'era un colpo d'ala,
c'era un'eco di cicala;
le favole sospese
che aspettano la luna.Oltre non c'era niente,
oltre quel po' di cielo,
oltre quei rami a marginare il vento.
Biele taviele, zei di rosade,
bionde di riese, biele, biele.Oltre non c'era niente,
oltre quel po' di cielo,
con la rugiada a dissetare i sogni.
Biele taviele, zei di rosade,
bionde di riese, biele, biele. -
Corsicana (Terra Mea)
Canto popolare (gallurese) - arm. Banneddu Ruju
Antoneddu meu Antoneddu
tuttu lu mundu si lagna
meddu ti ulia moltu
che bandidu in la campagna
la me’ mamma no pignit
e ne’ vi piddia lu cori
si socu pa la campagna
no socu pa disonori
antoneddu me’ antoneddu
tottu lu mundu si lagna
ti ularia meddu moltu
che bandidu in la campagna
fai la ninna fai la nanna
lu tesoru di la mamma -
El Rossinyol (Polifonica Algherese)
Rossinyol, que vas a França, rossinyol,
encomana'm a la mare, rossinyol,
d'un bell bocatge, rossinyol, d'un vol.
Encomana'm a la mare, rossinyol,
i a mon pare no pas gaire, rossinyol,
d'un bell bocatge, rossinyol, d'un vol.
A mon pare no pas gaire, rossinyol,
a un pastor me n'ha dada, rossinyol,
d'un bell bocatge, rossinyol, d'un vol.
Perqué un pastor me n’ha dada, rossinyol,
que em fa guardar la ramada, rossinyol,
d'un bell bocatge, rossinyol, d'un vol. -
Ave Maria Algherese (Polifonica Algherese)
di Salvietti-Montanari
Ave Maria,
plena de gràcia,
nostre Senyor és amb Tu,
beneïta sés Tu
mes de totes les dones,
i beneït sigui
lo Fill tou Jesus.Santa Maria,
Mare de Déu,
prega pels pobres pecadors,
que t'adoren,
ara i a l'hora
de la mort nostra.
Amen. -
Al vent (Polifonica Algherese)
Al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món.
I tots,
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la pau,
buscant a déu,
al vent del món.
La vida ens dóna penes,
ja el nàixer és un gran plor:
la vida pot ser eixe plor;
però nosaltres
al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món -
Cor meu (Polifonica Algherese)
Quant sola sola caminant pel bosc,
a un punt t’aturaras malinconiosa,
la cariçia del vent entre les fulles,
per a mi te diurà: Cor meu, cor meu!
Quant devalla’l sol a la marina
les montanyes se tinyin de violeta,
i al cor te pesa una secreta pena
lo sospir de la mar: Cor meu, cor meu!
Quant seuràs, penserosa, a prop al foc
i del meu somi no y aurà que cendra,
dolça una veu vistida de silenci
al tou cor piquerà: Cor meu, cor meu! -
Sant Martì del Canigò (Polifonica Algherese)
A redòs de la serra mare, sobre un cingle
tallat a pic.
Sant Martí fou, un temps, l'empara
i el recer d'un llinatge antic.
Cal fer-hi romiatge
per veure'n els carreus
i sentir-hi el fort missatge
de les seves veus!
Per sentir el fort missatge, de les seves
mudes veus...
Sentiu les veus!
Quan comenci la muntada
no desdíssim: fem l'esforç!
Pas a pas, guanyem alçada;
pas a pas, alcem els cors!
I quan brandi la campana
el toc ens enardirà,
doncs és un record que ens mana:
és l'ahir qui ens duu al demà!
Emmenem les passes
cap al claustre lentament
per seguir les vives traces
d'una història latent.
Drets a la capella,
commoguts, com en encís;
braç a braç, refem l'anella
i evoquem el vell país!
Creiem que el Canigó
és el gresol d'aquests dos pobles
qui Déu feu Nació
i van desunir uns homes.
Creiem que el Canigó
serà bressola retrobada
d'un poble que diu: «No!»
quan la llei li és imposada.
Més forta que el rocam,
constant com l'aigua qui en davalla,
la nostra fe veurà, demà,
unit el poble català.
Mor la tarda sobre el bosc,
cau la fosca, calla tot!
És la nit que, com la mort,
davalla freda i negra sobre el món.
La nit tan negra s'esvairà,
la llum del dia tornarà;
ens ho diu mil cops, tossut,
el cant indòmit d'un astut Cu-cut.
La nit s’esvairà, cu-cut!
La llum retornarà. Cu-cut! -
LA SARDANA DE LES MONGES (Polifonica Algherese)
Al davant de l'ermita de Sant Rafel
les sardanes airoses pugen al cel,
i tothom sent a l'anima dolços de mel.
Sardanes com aquestes mai s'han sentit.
Fins les ballen els avis quan ve la nit.
I als genolls de la mare canta el petit.
Per planúres i serres escampa el vent
de la cobla les notes alegrement,
i fins l'ona s'hi acosta, que ai lluny la sent.
En un coll de muntanyes hi ha un monestir.
De puntetes les monges van al jardí,
que les roses enceses, i el llessamí.
Les sardanes arriben fins als seus cors
amb gatzara i rialles dels balladors,
i entorn d'elles, els arbres, quines remors!
Dues monges, a l'ombra, les mans s'han pres;
ja se n'hi ajunten d'altres, i altres després;
les de més lluny s'hi acosten; tothom ja hi és.
Ballen totes porugues, ben dolçament;
enrogides les galtes, mig somrient,
i sos peus en la terra, ni menys se'ls sent.
Rondinant l'abadessa ja se n'hi va.
Sent-hi a prop, llagrimeja; no sap renyar,
que ella també n'és filla de l'Empordà.
La lluna que s'aixeca, les monges veu.
Pel damunt de la tàpia la cara treu,
i els hi diu, bondadosa: -Balleu, balleu!
CORO POLIFONICO ALGHERESE
Nasce nel 1976 per iniziativa di un gruppo di giovani appassionati, effettuando esibizioni e turnèe già dall’anno successivo alla sua fondazione, grazie alla direzione del Maestro Padre Giovanni Medda. Dal 1985 organizza la Rassegna Internazionale di Canto Corale e dal 1994 Estudi Polifonic invitando numerosi cori Polifonici nazionali ed internazioneli. Da sempre è impegnato nella ricerca e nella valorizzazione delle proprie radici culturali, negli ultimi anni si è impegnato in una campagna di sensibilizzazione per il restauro del Grande Organo a Canne della Cattedrale di Alghero. Ha finalizzato tutta l’attività ed il suo repertorio al recupero di patrimoni culturali di grande interesse. Dal 2002, anno dell’innaugurazione del Grande Organo di Santa Maria organizza la Rassegna di Musica Organistica Internazionale. Negli anni il Coro è stato diretto dai Maestri: Padre Giovanni Medda, Paolo Carta, Valentina Cannelles e dal 1999 a tutt’oggi dal Maestro Ugo Spanu. Nel 1999 nascono le Voci Bianche del coro polifonico Algherese che attualmente sono dirette dal Maestro Maria Gabriella Mura.
CORO TERRA MEA
L’Associazione Culturale Terra Mea nasce a Cagliari nel Novembre 1997 dall’iniziativa di un gruppo di studenti universitari, che danno vita ad una sezione canora e ad una sezione coreutica. Nel tempo, la presenza universitaria si rafforza e nel 2001 si costituisce, trasversale ai due gruppi, l’omonima Associazione studentesca patrocinata dall’ERSU (Ente Regionale per il Diritto allo Studio Universitario), che finanzia e pubblicizza l’attività istituzionale e mette a disposizione i suoi locali per lo svolgimento delle attività associative; nel 2002 viene formalmente sancita la sezione coreutica.
Negli anni, l’Associazione diventa un riferimento per molti appassionati del canto e ballo tradizionale, che seppur provenendo da diverse regioni della Sardegna, per motivi di studio o di lavoro si stabilizzano a Cagliari.
Attualmente, molti di quegli studenti universitari, sono divenuti professionisti e costituiscono il nucleo fondante dell’Associazione.